dilluns, 26 d’abril del 2010

Abella



L' abella de la mel, abella europea o abella occidental (Apis mellifera) és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids. És l’abella que s’utilitza preferentment (però no exclusivament) en apicultura en tot el món.

El seu nom científic prové del llatí; Apis significa "abella", melli-, "mel" i ferre "portar" ("abella que porta mel").

El 28 d'octubre de 2006, es va sequenciar completament el genoma de l'abella Apis mellifera. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta sequenciació (després de la mosca de la fruita i del mosquit).

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). Les desaparicions arriben del 50 % al 90 % de les poblacions segons els indrets del món.[1]

Pel tipus de niu podem dividir-les en dos grups:

  • Les que construeixen els seus propis ruscos en forats, per tant son proclives a ser utilitzades per l'home dins del rusc.
  • Les que construeixen els seus propis ruscos a l'aire lliure, generalment adherits a branques de plantes.
  • La abella reina és una abella adulta ja aparellada que en circumstàncies normals és la única abella que pon ous en els ruscs.

    En temps antics, quan encara no es comprenia el funcionament biològic d'un rusc, es pensava que l'abella reina era un mascle "Rei de les abelles"

    L'abella reina és la mare de totes les abelles de la colònia les quals s'agrupen espontàniament en uns quants pares diferents ja que en l'aparellament hi intervenen diversos mascles.

    La producció comercial de gelea reial comporta que les abelles obreres facin artificialment la producció de moltes cel·les d'abelles reines en un rusc.

    La dansa de les abelles és el terme utilitzat en apicultura i etologia per referir-se al ball amb què les abelles recol·lectores comparteixen amb les seves companyes de rusc la informació sobre la direcció i la distància a la qual es troben les flors que contenen nèctar o pol·len —o totes dues coses— i els llocs amb aigua. Així doncs, la dansa de les abelles és un mecanisme pel qual les recol·lectores poden informar les seves companyes de la colònia de quins són els millors llocs per obtenir recursos.



    L´abella i l´anyell per l´abril se´n fan la pell.


    L´abella per l´abril dóna la cera, l´ovella per l´abril dóna la pella.

    (L´abril és un mes excel.lent per als eixams; en canvi, és molt perjudicial per al bestiar de llana)


    L´eixam d´abril el vull per mi, l´eixam de maig el dono a raig.

    (A l´abril la qualitat de la mel acostuma a ésser excel.lent.)


    Per l´abril, l´arna febril, i cada abella val per mil, i cada fiblada, per cent mil.

    (Els eixams estan en plena activitat)


    La mel de maig, la reina de les mels.

    És el moment de l´any en què les abelles treballen amb més intensitat, i la seva mel és abundant i de bona qualitat).


    Maig corrent, la mel rossa com l´or, blanca com l´argent.


    Video