diumenge, 9 de maig del 2010

Cardenal


- Nom científic o llatí: Hibiscus rosa-sinensis

- Nom comú o vulgar: Hibisc, Rosa de la Xina, Pacífic, Cardenals, Flor del petó.

- Família: Malvaceae.

- Origen: Xina.

- Dins del gènere Hibiscus fonamentalment hi ha dos, Rosa de la Xina, descrita anteriorment i Altea també anomenada Rosa de Síria (Hibiscus syriacus), aquesta última és molt semblant a la primera, però de fulla caduca.

- Arbust perennifoli.

- Alçada: fins a 5 m (menys, en test).

- Les fulles són alternes i ovalades encara que poden variar i fins i tot tenir les vores més o menys dentats, el color és verd fosc i d'aspecte brillant.

- Flors solitàries, axil ∙ lars i en forma d'embut de color vermell, la majoria de les vegades, ja que existeixen varietats grogues, roses, ataronjades i fins i tot amb flors semidoble.

- En climes subtropicals i tropicals la floració és contínua durant tot l'any, en clima continentals és a l'estiu.

- És una espècie molt cultivada per la bellesa de les seves flors d'un preciós color escarlata de el centre surten llargs estams amb antenes grogues.

- Segons la varietat les flors poden ser senzilles o dobles.

- Cada any s'incrementa el nombre de cultivars disponibles.

- Clima càlids, sense gelades.

- Requereix un lloc assolellat, càlid i protegit.

- Requereixen sòl fèrtil, humit, ben drenat i ric en matèria orgànica.

- Llum: s'ha de situar en un lloc ben il luminat amb una mica de sol a primera hora del matí.

- A la zona central, és aconsellable posar-los contra algun mur protegit per un aler, ja que s'han de protegir dels vents freds i les gelades, especialment en els seus primers anys de vida, quan els seus tiges encara no lignificada.

- Per augmentar la seva resistència al fred, incorpori potassa a terra al moment de plantar.

- Com a planta d'interior:

- Situeu en una zona amb molta il luminació i procureu no moure ni voltejar si no vol perdre les seves flors i capolls.

- Polvoritzi aigua sobre les fulles amb certa regularitat i riéguela amb freqüència durant el període de floració i de forma més moderada la resta de l'any.

- Passada la primavera, trasládela a la terrassa o un altre lloc que asseguri ombra i no us oblideu de abonar un cop al mes, especialment durant l'etapa de creixement i floració. A l'estiu Situeu a l'exterior-ombra. A l'hivern necessita estar en interior fresc, sense calefacció i amb reg escàs.

- Quan torni a brollar, faci una generosa poda, després d'això podrà portar-la a la terrassa o al porxo.

- Abonar a la primavera.

- A test es pot fer servir un fertilitzant líquid per a plantes de flor seguint les instruccions que marqui el fabricant.

- En ambients secs vaporitzar el fullatge regularment i tallar les flors marcides.

- Quan no s'hagi hagut de trasplantar, esperar a pagar un mes després del trasplantament.

- Poda de l'Hibisc (Hibiscus rosa-sinensis).

- Poda de Neteja.

- Elimina els següents elements indesitjables a l'hivern:

- Branques mortes, seques, trencades o malaltes.

- Soques secs (trossos de branques que no té brots i estan secs).

- Rebrots que hagin pogut sorgir des de la mateixa arrel (se'ls diuen serps).

- Rebrots del peu de l'arbust que siguin febles o mal situats i no ens interessi que es desenvolupen com a branca de l'arbust.

- Branques creuades, mal orientades o que emboliquen l'arbust.

- Branques que sobresurten molt del arbust pel seu excés de vigor (se li diuen xucladors).

- Flors i fruits passats: enlletgeixen i consumeixen energies de l'arbust.

- Si cal, corregeix l'asimetria per millorar l'aparença, per exemple, si hi ha la copa descompensada.

- Poda de Floració.

- El Hibisc és una de les moltes plantes que floreixen sobre branques que han crescut aquest mateix any. És a dir, un rovell dóna un brot a la primavera i diverses setmanes després, dóna flors aquest brot.

- Per tant, hem de buscar una gran quantitat de brots nous cada any que significarà una gran quantitat de flors.

- Poda a finals d'hivern (clima càlid) o principis de primavera (clima temperat).

- És una poda de certa severitat. Això sí, s'ha de mantenir una estructura de branques principals per on brollarà amb força. Es mantindrà així més petit i florirà abundantment sobre els brots que doneu aquest any.

- Hi ha qui el toca molt poc, es fa més gran i també floreix, però amb menor abundància. La poda forta produirà més flors.

- Plagues i malalties del Hibisc (Hibiscus rosa-sinensis).

- MALALTIES.

- Taques i clapejats de les fulles.

- Són generalment marrons i les causen diferents fongs (Alternaria tenuis, Cercospora, Colletotrichum i Phyllosticta). Recollir i cremar fulles. Aplicar fungicides si les condicions de calor i humitat són favorables.

- Moho gris.

- El fong Botrytis cinerea, en ambient humit i en plantes amb fullatge molt espès pot envair les fulles i les flors. Convé aclarir el fullatge i aplicar fungicida antibotritis.

- Roya.

- Fulls i brots tendres amb pústules característiques de Roya. Les polvoritzacions amb coure poden aturar el seu desenvolupament.

- Podridura de les arrels.

- En terres humides i compactes pot produir-se la podridura de les arrels per Rhizoctonia, Pythium, etc. Evita la humitat excessiva.

- PLAGUES.

- Pugons, Cotxinilles, Aranya roja, Mosca blanca i Abella serradora de fulles.

- Multiplicació de l'Hibisc (Hibiscus rosa-sinensis).

- Es poden utilitzar diversos mètodes per a la seva propagació: per llavors, estaques empelt de rovell i de pua, divisió i murgó aeri.

- Estaques.

- No són difícils de arrelar, les branques terminals de fusta parcialment madura de la majoria de les varietats, presa a finals de primavera oa principis de l'estiu, generalment formen arrels en aproximadament 6 setmanes.

- També es poden utilitzar estaques de fulla i rovell.

- La seva s'arreli s'haurà de fer en condicions d'humitat elevada, tal com en un llit de propagació coberta amb vidre.

- Empelt.

- S'usen com a patrons, varietats de creixement robust resistents a les plagues del sòl i que es poden iniciar fàcilment per estaques.

- Algunes varietats donen millors plantes quan s'empelten sobre aquests patrons que quan estan sobre arrels pròpies i es propaguen per estaques.

- Tenen èxit l'empelt anglès a la primavera o l'empelt de costat a finals de primavera o principi d'estiu.

- Les pues del creixement de l'estació en curs, al voltant del gruix d'un llapis, s'empelten sobre estaques arrelades de més o menys el mateix gruix, cobrint la unió d'empelt amb parafina o cera per empelts.

- El Empelt de rovell a T es practica durant tot l'any sempre que l'escorça es enlairament, per exemple, a la primavera.

- Murgó aeri.

- Aquest es practica durant la primavera o l'estiu, sobretot amb varietats que són difícils d'iniciar per estaca.

- Les arrels es formen generalment en 6 a 8 setmanes.