Dent de Lleó

És originària de les zones temperades d'Euràsia, però ara es pot trobar a molts altres indrets del món com a espècie neòfita.

Es una planta molt comuna a tota Europa. Creix a les vores dels camins, marges de boscos, prats, erms, camps i jardins. És una planta ruderal, molt resistent, que pot prosperar quasibé a qualsevol lloc. Sovint és una planta pionera.

És molt característica i fàcil de reconèixer, no sol superar el 40-50 cm. d'alçada. Les fulles son alternes i formades per lòbuls triangulars amb els marges dentats. La flor és composta (en forma de margarida) i d'un color groc daurat. En madurar forma un papus, amb aspecte sedós, recobert d'una esfera de plomalls. Les llavors es dispersen amb el vent que les escampa per tot arreu.

Les seves fulles tenen usos gastronòmics i es poden menjar crues, bullides, fregides o en truita. També les inflorescèncias es poden menjar. És una planta molt resistent i fàcil de cultivar al jardí. Les varietats conreuades donen fulles molt grans, bones per a amanides.

A la medicina casolana tradicional se li atribueixen nombroses propietats medicinals a aquesta planta.

Poema