diumenge, 15 de gener de 2012

Romaní o Romer



El romaní o romer (Rosmarinus officinalis) és una planta de la família Lamiaceae o lamiàcies. El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. En català, el romaní o romer també es coneix amb el nom de beneit. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobre tot quan es matxuquen les seves fulles. És un condiment tradicional de la cuina mediterrània.

El romaní o romer planta s'utilitza tot sovint a la cuina tradicional mediterrània, condimentant una gran varietat d'aliments. La seva fragància, però, és forta i intensa. Cal, doncs, dosificar bé la quantitat i emprar-lo amb moderació, evitant així que el seu sabor sigui dominant en el plat en qüestió.
Les fulles del romaní, tant fresques com seques, són emprades com a espècia per aromatitzar carns i aus. És especialment apreciat com a condiment de la carn de be, car li dóna un gust especial.
També serveix per condimentar sopes, preparacions a base de verdures i salses per acompanyar la pasta.
Una branqueta de romer fresc aromatitza olis i vinagres, donant un toc diferent i agradable que combina bé amb alguns plats i amanides. També hi han cremes amb aroma de romer que serveixen com a acompanyants dels plats principals o postres.
A causa dels seus efectes antioxidants, el romer és utilitzat en la indústria dels embotits.
El nèctar de les seves flors és excel·lent, el període de florida és molt llarg i atreu molt les abelles. Al Baix Maestrat i Montsià és molt apreciada la mel de romer. Té fama de ser la de millor qualitat i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral..
Com a remei de primera necessitat, destaca el seu ús anticatarral per fer baixar la hipertensió, disgestiu, antisèptic i també per fer fregues i massatges en cames cansades, pinçaments, etc.
per a les fregues i massatges es macera el romaní en esperit de vi o en oli d´oliva d´uns 28 dies.
Es recull durant tot l ány, però la tradició diu que si es vol collir florit s´ha d´esperar els dies de les Mares de Deu ( pel Setembre).
Normalment es recull fresc, però si s´ha de conservar se sol posar en alcohol o oli o bé s´asseca i es guarda a l´ombra, en un lloc ventilat.







Font: Viquipèdia/Diari Ara