Salvia. Diente de acamaya. Hierba de mirto. Mastranzo. Salvia granadina. Salvia micro. Salvia rosa. Verbena.

Salvia: nom llatí de la "sàlvia", que procedeix del llatí salvus, que significa salut o salveo, que significa a curar, al · ludint a les virtuts medicinals de les plantes d'aquest gènere.


La sàlvia té usos ornamentals, medicinals i gastronòmics, emprant-se com a condiment. També és habitual prendre en infusió.


La sàlvia s'utilitza com una herba aromàtica. Preferiblement s'ha d'usar fresca, però si no és possible es pot usar seca. Quan s'asseca l'olor és una mica resinós. Es pot barrejar amb altres herbes com farigola, orenga, romaní, etc., Amb pebre i nou moscada.

A França la fan servir per condimentar carns en les barbacoes, com xai i porc, en formatges i mantega per als espaguetis i en adobats.

A Itàlia la utilitzen com saborizant de plats de carn principalment de vedell i fetge boví, també la barregen amb la mantega de fregir i com condiment dels menjars. En altres països del mediterrani la posen en entremesos barrejant-la amb trossos de carn i verdura. En USA s´utilitza en aus com gall d´indi i pollastre.