LANTANA

Lantana és un gènere de plantes de la família de les verbenàcies que té més de 150 espècies.

Contingut

• 1 Distribució
• 2 Descripció
• 3 Conreu
• 4 Utilitats i creences
• 5 Espècies
• 6 Galeria
• 7 Enllaços externs

Distribució

Originàriament són plantes tropicals que s'han adaptat a diferents climes, entre ells el mediterrani. A molts llocs la lantana es considera com a espècie invasora.

Descripció

Hi ha espècies herbàcies i d'altres d'arbustives que poden arribar als dos metres d'alçada. Les fulles són oposades, ovals i dentades. Les flors, petites, s'obren en inflorescències en corimbes durant tot l'estiu. Tenen la peculiaritat de canviar de color des de groc pàl·lid a vermell quan són madures. Hi ha varietats d'altres colors.
Les fulles i flors desprenen una forta olor. Les baies, molt atractives per als insectes i per als ocells, són comestibles quan són madures, però són lleugerament tòxiques quan són verdes. Les fulles són tòxiques si es mengen.

Conreu

• Sòl: S'adapta a qualsevol sòl sa.
• Temperatura: Elevada. Són plantes tropicals.
• Llum: Aguanten l'exposició a ple sol.
• Aigua: Reg escàs a l'hivern. Regular la resta de l'any. Suporten bé la sequera.
• Trasplant: Es poden trasplantar a la primavera.
• Poda: Es pot esporgar fortament a la primavera.
• Reproducció: Llavors o preferentment esqueixos, especialment a la primavera.
• Plagues: Atenció a la mosca blanca.

Utilitats i creences

Les fulles de la lantana s'utilitzen en infusió per alleujar el mal d'estómac. Combinada amb altres herbes, s'utilitza també contra els dolors menstruals. Si es destil·la, s'obté un oli recomanat per combatre l'estrès i afavorir la son. Es creu que aquesta planta porta bona sort.


FONT: VIQUIPÈDIA

Euonymus variegata

És una arbust perenne o petit arbre que aconsegueix 2-8 m d'alçada. Les fulles són ovalades de 3-7 cm de llarg, finament serrades. Les flors són discretes de color verdós-blanc de 5 mm de diametre.N´hi han moltes varietats, des nanes fins de 3 m d'alçada, i amb fulles verdes o tacades de groc o blanc (fulles variegadas). Flors groc-verdoses, petites. Fruit verd amb llavors de color rosat. Molt atractiu pel seu fullatge. Les seves flors groc-verdoses, petites tenen poc interès ornamental, de les quals apareix un fruit verd amb llavors de color rosat. És un arbust molt atractiu pel seu fullatge. Cultivat com a espècie ornamental i per a formar tanques. Apta per conrear en test. El millor és situar-les al sol i són resistents al fred hivernal. S'adapten bé a la poda, utilitzant també en l'art topiària. Si la planta es troba en un test, convé canviar-los el test i la terra un cop l'any, a la primavera. En semiombra o ombra és molt susceptible al fong oïdi, les fulles es cobreixen com, d'una pols blanca. Es pot tractar amb fungicida sistèmic. Sensible als atacs de cotxinilles. També poden aparèixer erugues que es combaten amb insecticida d'ingestió. És una planta ornamental popular a la seva regió nativa i també a Europa i Amèrica del Nord.

Font: Wikipedia

Begonia

Begonia és un gènere de plantes amb flor de la família de les begònies (Begoniaceae).
Són plantes perennes molt apreciades com a plantes de jardí i de test. Charles Plumier, botànic francès va donar el nom al gènere en honor aMichel Bégon (1638-1710) governador d'Haití. El nom fou aprovat per Linnaeus.

Les espècies de begònia són normalment terrestres però també n'hi han epífites. Són originaries de les zones de clima tropical humit d'Àfrica, Àsia,Amèrica del Sud i l'Amèrica Central.

El cultivar conegut com a Kimjongilia, nom basat en el de Kim Jong-il, és l'emblema floral de Corea del Nord.

Font: Viquipèdia

Strelitzia-Nicolai

És similar al bananer (gènere Musa) però amb més alçada i amb la peculiaritat que les seves fulles només s'obren en dues direccions. En aquesta espècie, la flor és més gran que en S. reginae i amb colors morats i blancs. Se sol emprar en la decoració de jardins i parcs per la seva bellesa ornamental.




                                    

Espasa de Sant Jordi

La Sansevieria és una de les plantes d'interior més resistents que hi ha. Té fama d'indestructible. Aguanta l'atmosfera seca i calenta de les habitacions, la llum pobra, l'oblit del reg, anys sense trasplantar, les plagues i malalties, etc .. Resulta perfecta per a qui s'inicia en el cultiu de les plantes i per a qui disposa de poc temps per cuidar les plantes.

Les tres varietats més conegudes són :

• Sansevieria trifasciata 'Laurentii'

• Sansevieria trifasciata 'Hahnii'

• Sansevieria trifasciata 'Golden Hahnii'

El seu perfil afilat i de contorns definits li confereix una gran expressivitat i s'adapta molt bé als interiors i un estil modern. Al jardí és útil com a planta d'accent en un massís i viu pràcticament sense cures (això sí, en climes on no hi hagi gelades o si n'hi ha, molt febles).

El nom del gènere hauria de ser "Sanseverinia" ja que el seu descobridor, Vincenzo Petanga, de Nàpols, pretenia donar en commemoració a Pietro Antonio Sanseverino, duc de Chiaromonte i fundador d'un jardí de plantes exòtiques al sud d'Itàlia. No obstant això, el botànic suec Thunberg que va ser qui el va descriure, ho va denominar Sansevieria, en honor del militar, inventor i erudit napolità Raimondo di Sangro (1710-1771), setè príncep de Sansevero.

Les 130 espècies que comprèn són originàries d'Àfrica i d'Àsia. Les hi coneix per diversos noms comuns que al · ludeixen a les típiques fulles dures i punxants de moltes de les seves espècies, com ara "espasa de Sant Jordi", "cua de llangardaix" , "llengua de sogra" i "llengua de tigre".

Font: Infojardin & Wikipèdia

Agapanthus

El nom Agapanthus procedeix de les paraules gregues àgape, amor i anthos, flor i, per tant, significa "flor de l'amor". En països de parla anglesa se ​​la coneix com "African Lily" o "Blue Lily", en afrikaans és "bloulelie" o "agapant", en Xhosa la hi crida "isicakathi" i en zulu, "Ubani". En espanyol rep diversos noms, com ara "lliri africà", "flor de l'amor", "tuberosa blau", si bé el més popular és "agapanto".

Les espècies i conreus de agapanto s'utilitzen com plantes ornamentals en parcs i jardins. Són espècies summament adaptables, rústiques i de fàcil cultiu, raó per la qual les hi utilitza molt en parcs i jardins de baix manteniment. L'època de floració és finalitats de primavera i estiu. Si bé toleren qualsevol tipus de sòl, s'aconsegueixen excel · lents exemplars usant un sòl profund i fèrtil. Poden prosperar bé tant a ple sol com a mitja ombra. Requereixen un abundant reg a la primavera i estiu, més espaiat durant l'hivern. Es multipliquen per llavors o per divisió de les mates a la tardor.


Font: Wikipedia

Ruselia, Planta coral, Llàgrimes d´amor, Pluja de coral

- Nom científic o llatí: Russelia equisetiformis

- Sinònim: Russelia juncea

- Nom comú o vulgar: Ruselia, Planta coral, Llàgrimes d'amor, Pluja de corall.

- Família: Scrophulariaceae.

- Origen: Mèxic.

- Etimologia: el gènere està dedicat a Alexandre Russel, botànic que va viure al segle XVIII. Comprèn una cinquantena d'espècies d'arbustos o subarbustos persistents, nadius de les àrees tropicals i subtropicals de Centre i Sud-amèrica.

- Petita planta arbustiva amb branques primes.

- Alçada: 0,50-1,50 m d'alçada, generalment.

- Port: obert, penjant, molt ramificat.

- Creixement ràpid.

- Fullatge: semipersistent, en la part baixa de les branques filiformes les fulles són linears-lanceolades, en la part alta estan reduïdes a escates.

- Fulls de petites dimensions i ovals.

- Flors tubulars de color vermell coral sobre atapeïdes ramificacions. Són polinizadas pels colibrís.

- Època de floració: final de primavera-estiu-principis de tardor.

- Fruit càpsula.

- Sovint es planta en talussos i en l'alt dels murs, pot conrear en test.

- Per adornar balcons i terrasses. Apte per a cultiu en interior.

- Llum: a ple sol. En interior col · locar en lloc molt lluminós.

- Es gela a -2 ° C.

- Suporta el vent i les atmosferes marines.

- Substrat: qualsevol sempre que sigui ric i lleuger (fresc o sec, àcid, neutre o alcalí; suporta sòls calcaris).

- Reg freqüent.

- Multiplicació: per esqueix o murgó a la primavera.

Font: www.infojardin.com