dilluns, 10 de maig del 2010

Ficus



Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies.

És el gènere al qual pertany la figuera i moltes plantes utilitzades com ornamentals anomenades popularment com Ficus. Les plantes d'aquest gènere adopten la forma d'arbres, arbusts i lianes i fan el fruit (una figa normalment comestible) en forma de siconi. Són originàries de la zona de clima tropical amb unes poques espècies en zones de clima temperat càlid.

El gènere Ficus inclou les espècies següents:

diumenge, 9 de maig del 2010

Cardenal


- Nom científic o llatí: Hibiscus rosa-sinensis

- Nom comú o vulgar: Hibisc, Rosa de la Xina, Pacífic, Cardenals, Flor del petó.

- Família: Malvaceae.

- Origen: Xina.

- Dins del gènere Hibiscus fonamentalment hi ha dos, Rosa de la Xina, descrita anteriorment i Altea també anomenada Rosa de Síria (Hibiscus syriacus), aquesta última és molt semblant a la primera, però de fulla caduca.

- Arbust perennifoli.

- Alçada: fins a 5 m (menys, en test).

- Les fulles són alternes i ovalades encara que poden variar i fins i tot tenir les vores més o menys dentats, el color és verd fosc i d'aspecte brillant.

- Flors solitàries, axil ∙ lars i en forma d'embut de color vermell, la majoria de les vegades, ja que existeixen varietats grogues, roses, ataronjades i fins i tot amb flors semidoble.

- En climes subtropicals i tropicals la floració és contínua durant tot l'any, en clima continentals és a l'estiu.

- És una espècie molt cultivada per la bellesa de les seves flors d'un preciós color escarlata de el centre surten llargs estams amb antenes grogues.

- Segons la varietat les flors poden ser senzilles o dobles.

- Cada any s'incrementa el nombre de cultivars disponibles.

- Clima càlids, sense gelades.

- Requereix un lloc assolellat, càlid i protegit.

- Requereixen sòl fèrtil, humit, ben drenat i ric en matèria orgànica.

- Llum: s'ha de situar en un lloc ben il luminat amb una mica de sol a primera hora del matí.

- A la zona central, és aconsellable posar-los contra algun mur protegit per un aler, ja que s'han de protegir dels vents freds i les gelades, especialment en els seus primers anys de vida, quan els seus tiges encara no lignificada.

- Per augmentar la seva resistència al fred, incorpori potassa a terra al moment de plantar.

- Com a planta d'interior:

- Situeu en una zona amb molta il luminació i procureu no moure ni voltejar si no vol perdre les seves flors i capolls.

- Polvoritzi aigua sobre les fulles amb certa regularitat i riéguela amb freqüència durant el període de floració i de forma més moderada la resta de l'any.

- Passada la primavera, trasládela a la terrassa o un altre lloc que asseguri ombra i no us oblideu de abonar un cop al mes, especialment durant l'etapa de creixement i floració. A l'estiu Situeu a l'exterior-ombra. A l'hivern necessita estar en interior fresc, sense calefacció i amb reg escàs.

- Quan torni a brollar, faci una generosa poda, després d'això podrà portar-la a la terrassa o al porxo.

- Abonar a la primavera.

- A test es pot fer servir un fertilitzant líquid per a plantes de flor seguint les instruccions que marqui el fabricant.

- En ambients secs vaporitzar el fullatge regularment i tallar les flors marcides.

- Quan no s'hagi hagut de trasplantar, esperar a pagar un mes després del trasplantament.

- Poda de l'Hibisc (Hibiscus rosa-sinensis).

- Poda de Neteja.

- Elimina els següents elements indesitjables a l'hivern:

- Branques mortes, seques, trencades o malaltes.

- Soques secs (trossos de branques que no té brots i estan secs).

- Rebrots que hagin pogut sorgir des de la mateixa arrel (se'ls diuen serps).

- Rebrots del peu de l'arbust que siguin febles o mal situats i no ens interessi que es desenvolupen com a branca de l'arbust.

- Branques creuades, mal orientades o que emboliquen l'arbust.

- Branques que sobresurten molt del arbust pel seu excés de vigor (se li diuen xucladors).

- Flors i fruits passats: enlletgeixen i consumeixen energies de l'arbust.

- Si cal, corregeix l'asimetria per millorar l'aparença, per exemple, si hi ha la copa descompensada.

- Poda de Floració.

- El Hibisc és una de les moltes plantes que floreixen sobre branques que han crescut aquest mateix any. És a dir, un rovell dóna un brot a la primavera i diverses setmanes després, dóna flors aquest brot.

- Per tant, hem de buscar una gran quantitat de brots nous cada any que significarà una gran quantitat de flors.

- Poda a finals d'hivern (clima càlid) o principis de primavera (clima temperat).

- És una poda de certa severitat. Això sí, s'ha de mantenir una estructura de branques principals per on brollarà amb força. Es mantindrà així més petit i florirà abundantment sobre els brots que doneu aquest any.

- Hi ha qui el toca molt poc, es fa més gran i també floreix, però amb menor abundància. La poda forta produirà més flors.

- Plagues i malalties del Hibisc (Hibiscus rosa-sinensis).

- MALALTIES.

- Taques i clapejats de les fulles.

- Són generalment marrons i les causen diferents fongs (Alternaria tenuis, Cercospora, Colletotrichum i Phyllosticta). Recollir i cremar fulles. Aplicar fungicides si les condicions de calor i humitat són favorables.

- Moho gris.

- El fong Botrytis cinerea, en ambient humit i en plantes amb fullatge molt espès pot envair les fulles i les flors. Convé aclarir el fullatge i aplicar fungicida antibotritis.

- Roya.

- Fulls i brots tendres amb pústules característiques de Roya. Les polvoritzacions amb coure poden aturar el seu desenvolupament.

- Podridura de les arrels.

- En terres humides i compactes pot produir-se la podridura de les arrels per Rhizoctonia, Pythium, etc. Evita la humitat excessiva.

- PLAGUES.

- Pugons, Cotxinilles, Aranya roja, Mosca blanca i Abella serradora de fulles.

- Multiplicació de l'Hibisc (Hibiscus rosa-sinensis).

- Es poden utilitzar diversos mètodes per a la seva propagació: per llavors, estaques empelt de rovell i de pua, divisió i murgó aeri.

- Estaques.

- No són difícils de arrelar, les branques terminals de fusta parcialment madura de la majoria de les varietats, presa a finals de primavera oa principis de l'estiu, generalment formen arrels en aproximadament 6 setmanes.

- També es poden utilitzar estaques de fulla i rovell.

- La seva s'arreli s'haurà de fer en condicions d'humitat elevada, tal com en un llit de propagació coberta amb vidre.

- Empelt.

- S'usen com a patrons, varietats de creixement robust resistents a les plagues del sòl i que es poden iniciar fàcilment per estaques.

- Algunes varietats donen millors plantes quan s'empelten sobre aquests patrons que quan estan sobre arrels pròpies i es propaguen per estaques.

- Tenen èxit l'empelt anglès a la primavera o l'empelt de costat a finals de primavera o principi d'estiu.

- Les pues del creixement de l'estació en curs, al voltant del gruix d'un llapis, s'empelten sobre estaques arrelades de més o menys el mateix gruix, cobrint la unió d'empelt amb parafina o cera per empelts.

- El Empelt de rovell a T es practica durant tot l'any sempre que l'escorça es enlairament, per exemple, a la primavera.

- Murgó aeri.

- Aquest es practica durant la primavera o l'estiu, sobretot amb varietats que són difícils d'iniciar per estaca.

- Les arrels es formen generalment en 6 a 8 setmanes.